Funk

JAMES BROWN: James Brown va nèixer el 3 de maig del 1933 a Carolina del Sud i va morir el 25 de desembre de l'any 2006 a Atlanta, Geòrgia (als 73 anys). Va ser un cantant de soul, funk i rock. Fins al 1963, James Brown gravava  soul  i  rhythm & blues  seguint els patrons rítmics més tradicionals.  En aquells dies era ja un artista d'èxit. En el 1964, però, va decidir que anava a començar a gravar cançons accentuant el primer temps de cada compàs. Partint d'elements que ja existien,  James Brown estava començant a crear alguna cosa nova, que els mateixos músics de la banda  van batejar com The One. Entre 1966 i 1967 va publicar cançons com  Cold Sweat , i va començar a resultar evident que  James Brown havia creat un estil propi que encara no tenia nom.  Això ja no era exactament soul tradicional. El soul era bàsicament música gospel amb lletres no religioses, però Brown ja no feia alguna cosa que podia relacionar-se amb l'esgl

RITME DEL FUNK: El ritme del Funk segueix un patró rítmic concret, el compàs 4/4, anomenat també «quatre per quatre» o «quaternari».  La música es pot compondre segons diferents tipus de compàs, i el 4/4 és el més habitual en estils com el blues, el jazz, el rock, el ritme i l'amp; blues, el país, el pop, etc. Per entendre d'una manera senzilla el funk, el que ressalta sobre ell són els instruments (bateria, baix, guitarra rítmica i veu serien els instruments bàsics), les melodies, els ritmes dels instruments, per sobre de la veu o de la lletra de la cançó, que en general, es componia de frases curtes. Tot anava en favor del predomini del ritme.

P-FUNK: En els anys 1970-1980, un nou grup de músics va desenvolupar i va aprofundir l'enfocament de "funk". Aquest moviment el va liderar George Clinton al costat dels seus grups Parliament i, posteriorment, Funkadelic. Van produir una nova forma de funky poderosament influïda pel rock psicodèlic i la incorporació de sons electrònics. Els dos grups tenien membres en comú i solen ser coneguts generalment com un únic grup. El salt a la fama de Parliament-Funkadelic va donar naixement al terme "P-Funk", que es referia a la música dels grups de George Clinton, va definir un nou subgènere. "Vull la bomba. Vull el P-Funk. Vull el meu funk sense tallar." -Gorge Clinton